El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:

El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.

Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple:

Sempre ha defensat que tothom tingui dret a l'educació.
No tens cap dret a dir-me això.
Els masovers reivindiquen el seu dret d'accés a la propietat de la terra.